JIMI TENOR + BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

Viernes 22 de septiembre, Plaça de la Catedral (Barcelona)

Aunque paliducho, delgado y rubio, Jimi Tenor es nuestro Barry White europeo. Después de dos álbumes para Warp (‘Intervisions’ y ‘Organism’) de funk marciano, lounge lo-fi, disco-house sexual y jazz esquizoide, publica ‘Out Of Nowhere’, la gran obra que siempre soñó y nunca hasta ahora pudo permitirse. Más comedido en las formas, lo cual tampoco es mucho viniendo de él, este finlandés universal ha facturado una monumental y muy personal obra de gospel, funk, soul, electro, música hindú, jazz, big band’s y un eterno etcétera. Pero ya no se encierra en el estudio a exorcizar demonios -Curtis Mayfield, Sun Ra, Elton John, Esquivel, Miles Davis, Tom Waits, Telex, Prince, Ravi Shankar, Gary Glitter, Dean Martin, Human League, Kraftwerk...-; ahora lo hace colocando sus notas en el atrio de la orquesta del Gran Teatro de Lodz (Polonia). Lejos de amilanarse ante tamaño reto, Tenor ha logrado el álbum que confirma una genialidad y madurez compositiva poco habitual en un músico contemporáneo de pop. Es capaz de conjugar y dirigir todos esos instrumentos -del Hammond al sitar, del trombón al cello o el saxofón-, tocar varios de ellos y manuscribir las correspondientes partituras. Su actuación para el BAM de este año será histórica, pues Jimi se presenta al frente de la sesentena de músicos de la Banda Municipal de Barcelona, ciudad donde ha vivido los últimos años hasta su reciente mudanza a Nueva York. Exceptuando Finlandia, Londres y Barcelona, el resto de la gira se basa sólo en él y sus vetustos teclados, así que el nuestro será uno de los escasos shows orquestales que ofrecerá este músico, cineasta, pintor, diseñador y performer. Hablamos de una oportunidad única de disfrutar de un artista en estado de gracia, con todos los medios puestos a sus pies.

JIMI TENOR + BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

Divendres 22 de Setembre, Plaça de la Catedral (Barcelona)

Tot i que pàl·lid, prim i ros, en Jimi Tenor és el nostre Barry White europeu. Després de dos àlbums per Warp (‘Intervisions’ i ‘Organism’) de funk marcià, lounge lo-fi, disco-house sexual i jazz esquizofrènic, publica ‘Out Of Nowhere’, la gran obra que sempre somnià i mai fins ara va poder permetre’s. Més moderat en les formes, cosa la qual tampoc és massa venint d’ell, aquest finlandès universal ha facturat una monumental i molt personal obra de gospel, funk, soul, electro, música hindú, jazz, big band’s i un etern etcètera. Però ja no es tanca a l’estudi a exorcitzar dimonis -Curtis Mayfield, Sun Ra, Elton John, Esquivel, Miles Davis, Tom Waits, Telex, Prince, Ravi Shankar, Gary Glitter, Dean Martin, Human League, Kraftwerk...-; ara ho fa col·locant les seves notes al faristol de l’orquestra del Gran Teatre de Lodz (Polònia). Lluny d’esporuguir-se per l’enorme repte, en Tenor ha aconseguit l’àlbum que confirma una genialitat i maduresa compositiva poc habitual en un músic contemporani de pop. ‘Es capaç de conjugar i dirigir tots aquests instruments -del Hammond al sitar, del trombó al cello o el saxo-, tocar-ne uns quants i manuscriure les corresponents partitures. La seva actuació pel BAM d’aquest any serà històrica, doncs en Jimi es presenta enfront de la seixantena de músics de la Banda Municipal de Barcelona, ciutat on ha viscut els últims anys fins el seu recent trasllat a Nova York. Exceptuant-ne Finlàndia, Londres i Barcelona, la resta de la gira només es basa en ell i els seus teclats antics, així que el nostre serà un dels escassos shows orquestrals que oferirà aquest músic, cineasta, pintor, dissenyador i performer. Parlem d’una oportunitat única de gaudir d’un artista en estat de gràcia, amb tots els mitjans posats als seus peus.